Zonificació

La Reserva esta situada en el nord-est peninsular, en el tram final de la vall de l’Ebre, i equidistant dels grans centres metropolitans (Barcelona, València i Saragossa). Abasta bona part de les quatre comarques del sud de Catalunya, 45 municipis amb un total aproximat de 180.000 habitants.

En termes de patrimoni natural, la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, contribueix aportant una reveladora quota de biodiversitat al seu entorn geogràfic. Dins dels seus més de 360.000 hectàrees, de les quals més de 80.000 són marines, el territori passa del nivell del mar a, en poc més de 30 km, relleus característics dels 1.500 m d’altitud. Conseqüentment, gairebé el 35% de l’extensió terrestre de la Reserva es troba sota la tutela de la figura de protecció del Pla d’Espais d’Interès Natural (àrees LIC, ZEPA i Xarxa Natura 2000) i existeixen dos parcs naturals (el Parc Natural del Delta de l’Ebre des del 1983 i el Parc Natural dels Ports declarat el 2001), garantint així la conservació d’aquest patrimoni natural.

En aquest context, la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre comprèn un rang molt ampli d’ecosistemes, i per tant té associada una biodiversitat destacada. Trobem des d’hàbitats típicament mediterranis formats per un mosaic de boscos d’espècies escleròfil∙les (de pins i alzines), matollars, praderies i camps de cultius, els hàbitats de fagedes i boscos pi roig acompanyat de boixerola, fins els hàbitats litorals hipersalins del Delta de l’Ebre i les seves badies de gran productivitat biològica. Els paisatges de la Reserva de la Biosfera són heterogenis, fruit de la natura del terreny, la geomorfologia, i també de les activitats humanes que des de fa segles es venen desenvolupant. L’evolució del Delta de l’Ebre és un clar exemple de les dinàmiques naturals, humanes i del paisatge.

El divers mosaic de sistemes ecològics existent en Terres de l’Ebre queda perfectament representats pels quatre sectors nucli de la Reserva de Biosfera: el massís dels Ports, el Delta, la serra de Cardó i el nucli marítim. En ells abunden espècies endèmiques o molt rares en el context regional i que per això estan incloses als corresponents catàlegs d’espècies amenaçades regionals i protegides mitjançant directrius europees.

 

La zonificació de la Reserva, d’acord amb els criteris del Programa MaB de la UNESCO, s’estructura de la següent manera:

  • Zona nucli: àrees d’elevada protecció, normalment es correspon amb àrees legalment protegides. Zona que contribueix a la conservació dels paisatges, ecosistemes, espècies i variacions genètiques. 71.697 ha (19,5% del total de la Reserva).
  • Zona tampó: àrees que conformen la Xarxa Natura 2000, que envolten la zona nucli o confronten, i on es realitzen activitats ecològicament idònies, compatibles amb la conservació de la zona nucli. 74.780 ha (20,3% del total de la Reserva).
  • Zona de transició: la resta del territori, les àrees no protegides; àrees dedicades a la promoció d’un desenvolupament econòmic i humà sostenible des dels punts de vista social, cultural i ecològic. 221.250 ha (62,1% del total de la Reserva).
Imatge de zonificacio de la reserva de la biosfera