CAMINS DE LA BIOSFERA
Camí de Sirga
Mirador de la Pena
La talaia que vigila el pas de l'aigua (Riba-roja d'Ebre)
La gran duana del carbó i la fusta
Si mires riu amunt, cap a la zona on l’aigua sembla perdre’s entre les muntanyes, estàs observant la històrica «porta de dalt» de Catalunya. Durant segles, Riba-roja d’Ebre va ser el punt on s’ajuntaven dos mons completament diferents. Per una banda, des dels Pirineus baixaven els raiers, aquells homes valents que governaven grans plataformes de troncs aprofitant la força de l’aigua. Per l’altra, pujaven els llaguters amb els seus llaguts carregats de sal i mercaderies que venien del mar.
Però, a més a més, Riba-roja era un punt clau per al carbó. Imagina’t este tram de riu ple de llaguts carregats fins dalt amb tones de mineral extret de les mines de Mequinensa i Faió. Des d’este mateix mirador, la gent del poble vigilava l’arribada dels vaixells negres de carbó, sentint de lluny el soroll rítmic dels sirgadors que, escorxant-se l’esquena amb la sègula, estiraven les embarcacions contra el corrent en una lluita constant.
El riu que es va transformar en llac
Si observes la calma de l’aigua des de la barana del mirador, veuràs que pràcticament no fa onades. L’any 1967, la construcció de la gran presa de Riba-roja va canviar el paisatge per sempre. L’Ebre ràpid i traïdor que coneixien els llaguters es va transformar en un gran llac tranquil, anegant davall de l’aigua part de l’antic camí de sirga i canviant per sempre el dia a dia de la seua gent.
Avui, el Mirador de la Pena és el lloc ideal per recordar aquell passat sense perdre de vista el present. Els corrents forts han deixat pas a un espai ideal per al piragüisme i la pesca, mentre que els penya-segats de roca on s’assenta el mirador s’han convertit en un refugi excel·lent per a aus rapinyaires. És un racó de pau que ens recorda que, encara que el riu canvie de forma, continua bategant amb la mateixa força.
Sabies que...?
- El camí invisible. Quan el nivell de l’aigua del pantà baixa una mica, a prop d’estes ribes es poden intuir restes dels antics murs i passos que utilitzaven els sirgadors per a no caure a l’aigua.
- El camí literari. Este tram del riu i la seua transformació industrial van inspirar l’obra mestra de Jesús Moncada, Camí de sirga, una de les novel·les més importants de la literatura catalana que narra precisament la mort d’un món fluvial davall de les aigües de l’embassament.
Repte per a exploradors
Si mires fixament cap a la base de la muntanya de l’altra vora del riu, podràs veure com la línia de la vegetació marca exactament fins on arriba el nivell de l’aigua de l’embassament.
Ets capaç de trobar la diferència entre la roca nua i la part on comença el bosc? Esta franja ens explica la història de com l’enginy humà va amansir el corrent de l’Ebre!
Informació pràctica
41.251167, 0.483806
Google Maps
Continua descobrint
Camí de sirga Més informació sobre el Bloc temàticAltres punts relacionats
Comparteix
